Busco quelcom que no existeix…

Busco quelcom que no existeix…

És així… busco una extraescolar que diverteixi al meu fill, l’eduqui amb els valors que tenim nosaltres i tiro una mica cap als esports… No hi ha manera. Acabem de deixar el futbol sala el primer dia de lliga. No tolero gens, zero, que es cridin als nens. Ara ja m’és igual si el missatge és positiu, negatiu o les intencions dels entrenadors… No tolero que es cridi al meu fill.

Pregunto a mares companyes de classe, familiars… tothom em diu que el futbol és així, que no cal que busqui més… i el handbol i el volei… Potser alguna s’ha trobat algun any un entrenador que entreni, que no cridi, que ensenyi, que deixi els partits que juguin els nens i faci les indicacions al temps mort o al canviar-los… algun any, potser… i mentrestant ????

Té 7 anys… Què us semblaria extraescolars sense competició, amb monitors formats en valors educatius? La setmana té 5 dies: un dia un esport individual, un altre un esport d’equip, un altre ioga, un altre musica, i l’altre de lleure… o natura, visitar el bosc, anar en bicicleta… que facin tastet de diferents opcions i puguin escollir, sense la pressió de la competició ni res com:” si vol fer alguna cosa en qualsevol esport ha de començar ja…”. No estic d’acord.”

Mar Martin-Gil Vecilla.

Metgessa de família i mare de dos nens de 12 i 7 anys

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *