Els projectes de direcció.

Els projectes de direcció.

El doctor en Ciències de l’educació i inspector d’educació del govern d’Aragó, el Sr. Ignacio Polo Martínez; i la mestra i inspectora d’educació del govern d’Aragó, la Sra. Gemma Puertas, van publicar l’any 2016 l’article “Los proyectos de dirección y su incidencia en la mejora de los centros educativos.

Segons els autors, les millores que una direcció vulgui impulsar en un centre educatiu han de quedar recollides en els seus Projectes de Direcció (PdD). Tot i la declaració d’intencions que sovint són els PdD, a la gran majoria de centres existeix un “pacte de no agressió” tàcit entre els diferents actors (docents còmodes a la seva zona de confort i una direcció que se sent mestre). Per això, sovint els PdD tenen un impacte molt petit en la millora dels resultats acadèmics en un centre educatiu.

L’article analitza tres factors clau en aquest procés: com es renova, es selecciona i/o es designa la direcció d’un centre educatiu a les diferents administracions educatives d’Espanya; quins són els aspectes que, segons els principals estudis internacionals, haurien de determinar el contingut, el desenvolupament i l’evaluació dels PdD; i finalment com s’hauria de cometre la definició d’un PdD per a un centre educatiu concret.

Segons la visió que fan els autors sobre la direcció escolar són el segon factor més rellevant en una escola en els processos de millora educativa (només darrere del tutor/a, és a dir, d’allò que succeeix directament a les aules).

Defensen que és necessària una professionalització que va molt més enllà d’una formació inicial obligatòria, tal i com marca el Departament d’Educació a Catalunya actualment. Certament, és una de les administracions d’Espanya que més requisits previs demana per accedir a la direcció d’un centre educatiu, però no és suficient. Processos com l’AVALDIR (avaluació de les direccions per part de la inspecció de manera anual) poden ajudar en aquests processos de millora i empoderament de les direccions dels centres educatius.

Trobem a faltar espais de trobada entre les direccions on es reflexioni i s’acordin mesures compartides davant de situacions semblants que es donen a tots els centres. La formació contínua de les direccions és un camí a recórrer en el qual tothom ha de sortir beneficiat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *