Inclusió

Inclusió

Atesa l’alta repercussió dels temes sobre inclusió als centres educatius, el Departament d’Educació, un cop aprovat el decret 150/2017 sobre inclusió i mesures d’atenció a la diversitat va publicar la web Diversitat i inclusió, on es fa una explicació sobre els tipus de mesures existents.

Pel que fa a les mesures, existeixen de tres tipus: universals, addicionals i intensives.

Les mesures universals són accions adreçades a tot l’alumnat per treballar en la dinàmica de l’aula amb una mirada individual de l’infant, on sigui el veritable protagonista de l’aprenentatge partint de l’aprenentatge cooperatiu com a eix de treball. Han de permetre flexibilitzar l’entorn de tal manera que es garanteixi la convivència, el benestar i el compromís individual i col·lectiu.

Les mesures addicionals estan adreçades a alumnat que presenten barreres d’accés als aprenentatges (perennes o temporals) amb una valoració per part de la CAD (Comissió d’Atenció a la Diversitat). Aquestes han de ser sumatòries a les mesures universals, i unes no es poden entendre sense les altres.

Finalment, les mesures intensives estan destinades a alumnat amb necessitats educatives especials. Sovint parlem d’una situació no reversible i que per l’alumne té unes conseqüències en el seu accés cap als aprenentatges que li suposen la necessitat de requerir de mesures i suports intensius. Les SIEI, les AIS o les SIAL són algunes d’aquestes mesures.

I la realitat? La realitat depèn de cada lloc. Com ho veieu? Creieu que el Departament d’Educació aposta realment per un model inclusiu? Què fem als centres educatius per treballar en aquesta línia?

3 Replies to “Inclusió”

  1. Crec que falten molts recursos tant materials com humans per aconseguir arribar als objectius que marca el departament d’educació sobre paper, però que a la realitat , avui en dia , no és viable a no ser que s’inverteixi més .

  2. El decret va coix. La formació de mestres i professorat de secundària no contempla (prou) l’atenció a la diversitat amb enfocament inclusiu. El personal educatiu de suport malanomenat “vetllador/a” no sempre esta preparat i les condicions laborals són pèssimes.
    Caldria que totes les persones que es dediquen a fer de mestr@/professorat ho siguin de i per a qualsevol infant/adolescent sense distincions capacitistes. El contrari és discriminació. Caldria que en comptes de posar a les aules professionals en situació precària, es redueixin ratios i hi hagi 2 mestres/professors per aula.
    Cal entendre que per fer possible la inclusió plena hem de sortir de la zona de confort, reconèixer la diversitat i reconeixe’ns en ella. Trencar amb els patrons segregadors que hem heretat. Canviar la mirada; perspectiva de drets en l’acció, l’organització i la gestió educatives. El contrari, és segregació i discriminació. I no es pot tolerar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

%d bloggers like this: