Aprenentatge cooperatiu: moda o necessitat?

Aprenentatge cooperatiu: moda o necessitat?

Malgrat sembli mentida, l’aprenentatge cooperatiu té els seus inicis fonamentals al S.XVI (Perspectiva histórica del aprendizaje cooperativo: Un largo y tortuoso camino a través de cuatro siglos. Revista española de Pedagogía). Malgrat això, trobem companys i companyes als claustres que parlen de l’aprenentatge cooperatiu com a moda, quelcom passatger.

En quin moment, però, es torna necessari l’aprenentatge cooperatiu? Tot depèn del model d’estructura d’activitat que ens plantegem a l’aula. Veiem-ho.

Estructures d’activitats n’existeixen de tres tipus: individuals, competitives o cooperatives.

L’estructura individual és aquella on l’alumnat treballa sol, amb l’ajuda si la necessita del mestre. Aconsegueix els seus objectius si és capaç de presentar les tasques autònomament o amb ajuda del docent.

L’estructura competitiva és una evolució de la individual. En aquest cas l’alumnat no només ha de treballar sol, a més competeix contra els companys. Aconsegueix els seus objectius si és capaç de presentar les tasques autònomament o amb l’ajuda del mestre, però ho fa millor si és el primer, si fa millor lletra, si està millor pintat… Aquest tipus d’estructuea pot comportar la lluita entre igusls, o l’impediment perquè l’altri avanci.

L’estructura cooperativa és aquella on l’alumnat només aconsegueix els seus objevtius si avancen individual i col.lectivament, és a dir, si a part de treballar autònomament són capaços d’oferir ajuda si és necessàroa, o de rebre-la.

I per què hem de tendir cap a una estructura cooperativa?

L’estructura cooperativa de l’activitat ens ofereix dos ímputs que les estructures individual o competitiva no poden: atenció a la diversitat; i valors com ara la solidaritat juntament amb competències transversals de socialització i cooperació.

Negar que la diversitat està present a les nostres aules és negar la realitat. I no parlem només de l’alumnat amb més dificultats d’aprenentatge, ni aquell diagnosticat d’un trastorn concret, o de l’alumne sordmut…parlem de tots i cadascun dels infants que estan a les nostres classes. O algú mai ha trobat dos alumnes iguals? Si neguem l’heterogeneitat de les aules i busquem la seva homogeneïtzació només aconseguirem descartar tants alumnes com els que hi hagi.

A l’atenció a la diversitat hem de sumar el treball de soidaritat, de companyerisme, d’escolta, de parla, d’ajuda mútua, de recolzament… que l’aprenentatge cooperatiu comporta. Totes són competències transversals que el currículum actual ens demana treballar i que no sempre tenim presents (i encara menys amb estructures individuals o competitives, ans el contrari).

I com ho fem al meu centre?

Arribats a aquest punt, el centre que es plantegi incorporar l’aprenentatte cooperatiu com a metodologia de treball a les seves aules ha de redactar un projecte d’aprenentatge cooperatiu que asseguri una estructura coherent per a l’alumnat que inicia i finalitza les etapes educatives al centre.

Però, com es fa un projecte d’aprenentatge cooperatiu? Això ho veurem en futures entrades.

I què fem amb els i les mestres que es neguen al canvi?

Sempre hi ha companyes i companys que posen pals a les rodes. Us animo a llegir l’article que vam publicar a XARXATIC titulat «Dificultades y virtudes del aprendizaje cooperativo» on donem pistes de com avançar en aquest aspecte.

2 Replies to “Aprenentatge cooperatiu: moda o necessitat?”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

%d bloggers like this: