Reducció de ràtios vs codocència.

Reducció de ràtios vs codocència.

L’autonomia dels centres educatius a Catalunya permet diversos sistemes per, aprofitant els recursos humans, atendre millor l’alta diversitat present per tal d’aprofundir en sistemes de personalització de l’ensenyament.

Alguns centres han tendit a la reducció de ràtios. D’aquesta manera s’aprofiten les hores d’atenció a la diversitat i substitució per realitzar grups heterogenis en les matèries troncals. A vegades, fins i tot, es treballa de manera contrària a les indicacions del Departament i es fan grups homogenis, però aquest és un altre tema.

Altres centres han destinat els seus recursos per a realitzar sessions de codocència. En aquest cas s’uneixen grups heterogenis (o no, si no és necessari) per establir espais de codocència, on dos docents treballen colze a colze amb el mateix grup de treball.

Però, quina d’aquestes opcions dona millora resposta a l’atenció educativa de l’alumnat? Veiem-ho.

Reducció de ràtios.

La reducció de ràtios per establir grups heterogenis permet al o la docent implementar metodologies innovadores de manera més segura. D’aquesta manera l’establiment de metodologies cooperatives, inclusives i competencials són facilitades.

Només amb la reducció de ràtios es pot aconseguir una qualitat educativa suficient per establir metodologies que permetin que l’alumnat sigui realment el protagonista del seu aprenentatge.

La reducció de ràtios també facilita la inclusió de l’alumnat amb més dificultats d’accés als aprenentatges, alhora que les cohesions dels grups-aula són més fàcils de treballar.

La dificultat en aquest tipus d’organització sol esdevenir de dues bandes: la coordinació dels equips docents i les substitucions.

En el cas de reducció de ràtios molts centres passen d’una a dues línies, o de dues a tres. És imprescindible dotar als equips de nivell-cicle de temps de coordinació per assegurar que els objectius, continguts i criteris d’avaluació són iguals per a tot l’alumnat.

Codocència.

La codocència és la implementació d’espais on dos docents treballen de costat en una mateixa aula. No és l’habitual reforç dins l’aula ordinària, sinó que vol anar molt més enllà, aprofundint en tècniques compartides d’implementació escolar.

La codocència busca com a objectiu que el paper del docent esdevingui més guia que no pas transmissor, aprofundint en sistemes de personalització de l’aprenentatge.

Un dels punts forts de la codocència és que en casos de substitució curta s’assegura la permanència de projectes d’aula i de centre. També permet fer un acompanyament en la inclusió de personal docent nou al centre per part del personal amb més experiència.

Les dificultats rauen en assegurar espais suficients de coordinació entre els equips docents, així com vetllar per la igualtat entre figures docents dins l’aula (i que no hi hagi un mestre “tutor” i un mestre “de reforç”).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

%d bloggers like this: