Canvis reals a l’aula: per on començar?

Canvis reals a l’aula: per on començar?

Quin ha de ser el motor del canvi si realment volem assolir uns nivells d’adquisició de les competències bàsiques del nostre alumnat òptim? Com ens podem assegurar que els infants donen el màxim de si mateixos fins assolir la màxima capacitació? Sens dubte en l’avaluació trobem la resposta.

L’avaluació és un mecanisme a través del qual som coneixedors, infants i docents, del nivell d’adquisició d’una competència i del procés a realitzar per tal de millorar-la. Per tal que l’avaluació sigui realment significativa cal fer-la de manera compartida amb la persona avaluada. En el cas contrari, no tindria cap mena de sentit (si parlem d’una avaluació formadora, i no només qualificadora).

El primer que haurem de fer serà compartir els criteris d’avaluació, donant d’aquesta manera rellevància i significat als aprenentatges. Només uns criteris d’avaluació que siguin transmutables al món real seran significatius i competencials.

Si tenim clars els criteris, i ja els hem compartit, haurem d’establir uns nivells de mesura que ens facilitin saber en quin moment de l’adquisició de la competència es troba l’alumne/a. Per fer-ho s’han ideat diverses eines, com ara la rúbrica, el portafoli, …

Tenim els criteris, tenim els graus d’adquisisció, ara toca treballar. I serà aquí on l’avaluació esdevindrà motor de canvi. Si tendim a fer unes classes dirigides i amb propostes d’activitats iguals per a tothom, difícilment ens podrem apropar a les dificultats que a través d’aquesta avaluació contínua i sumativa anirem detectant. És més, difícilment la farem. Alguns docents s’autoenganyen dient que fan una avaluació contínua quan el que fan és realitzar diferents proves escrites i fer una mitja (sumant alguna exposició oral o “treball en equip”). Això no és una avaluació contínua, res més lluny.

Una avaluació contínua real és aquella que es realitza durant el procés d’ensenyament-aprenentatge. Per fer-ho, el docent ha de deixar de ser el transmissor del coneixement per esdevenir guia, ajuda, observador i avaluador. D’aquesta manera es podran detectar, conjuntament amb l’infant, les dificultats i treballar-les per anar adquirint els diferents graus d’assoliment plantejats.

Només amb unes bones eines d’avaluació contínua s’esdevindrà un canvi significatiu a l’aula. Però, quines eines utilitzeu vosaltres per avaluar? Graelles numèriques? Ítems i els marquem amb “X”? Realment són útils per als infants o només volem que ens ajudin per posar nota a final de trimestre?

One Reply to “Canvis reals a l’aula: per on començar?”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

%d bloggers like this: