Personalització dels aprenentatges a través de l’avaluació.

L’avaluació és, des del nostre punt de vista, l’eina clau en els processos de millora dels centres educatius i de la personalització dels aprenentatges. Si realment volem fer processos de canvi significatius no podem partir de cap altra visió que no impliqui modificar l’avaluació tal i com s’ha entès històricament.

En les darreres entrades hem parlat d’aquesta importància, així com de les maneres de compartir els criteris d’avaluació. Si aquest camí iniciat el volem aprofundir, ens veurem amb l’obligació d’arribar a processos de personalització de l’aprenentatge. I com?

Els processos de personalització dels aprenentatges.

El primer que hem de tenir clar és que potser no tots els criteris d’avaluació pactats a la converesa ens són idonis per a tot l’alumnat que tenim present. Imaginem que estem a una aula ordinària, habitual… i decidim que el tema d’investigació serà com millorar els espais verds del nostre entorn. Potser alguns alumnes es basaran en els criteris d’avaluació més propers a l’àmbit de medi com a manera prioritària per mesurar els processos d’aprenentatge, mentre que altres alumnes es basaran més en criteris de l’àmbit de llengua, matemàtiques, artístics o d’altres àmbits. Així doncs, davant d’una mateixa proposta ens podem trobar diversos criteris d’avaluació, no tots aplicables a tot l’alumnat. I de què depèn? Del pacte prèviament fet. Si un alumne és conscient que la seva dificultat rau en els aspectes més lingüístics, òbviament caldrà treballar i mesurar a partir d’aquests criteris, i no d’aquells que ja domina.

En segon lloc caldrà, per a un mateix criteri d’avaluació però davant de dos alumnes diferents, establir “graus d’adquisició” que ens permetin discernir l’assoliment d’aquell criteri d’avaluació. Aquí ens serà molt útil utilitzar eines tipus rúbrica, on es determinen aquests graus d’assoliment. D’aquesta manera, un infant pot assolir un grau d’assoliment satisfactori si és capaç de reprodiur aquell criteri d’avaluació en un altre entorn amb l’ajut d’una altra persona, mentre que un grau d’assoliment notable seria quan ho fa autònomament, i un grau d’assoliment excel·lent seria quan no només és capaç de fer-ho sol/a, sinó que a més pot oferir ajuda a una altra persona.

En resum: criteris d’avaluació personalitzats i creats conjuntament, i graus d’assoliment coneguts pels infants. Amb aquesta doble eina haurem introduït un procés de millora tan gran que molts dels i les alumnes que fins ara vèiem amb capacitat però que no acabaven de donar els resultats esperats poden, gràcies a aquest fet, millorar notablement el seu procés d’aprenentatge. I per què? Doncs perquè l’alumnat que fins ara hem considerat “bo” és aquell que, de manera autònoma era capaç de discernir per si sol els criteris d’avaluació i els graus d’adquisició, per tal de donar la millor resposta en el moment de l’avaluació. El que farem ara és facilitar aquest procés a tot l’alumnat per donar-los les eines necessàries per a processos d’autoavaluació i coavaluació.

1 Comments

  1. Pingback: Síndrome de Down - EduFòrum.cat

Leave Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Traducir/Translate »