Síndrome de Down

Les persones amb Síndrome de Down tenen dret a l’educació segons la nostra normativa actual. Cada dia més escoles i instituts treballen intensament per aconseguir entorns més equitatius. L’equitat educativa va de la mà, inevitablement, de la inclusió d’alumnat amb necessitats educatives especials i/o específiques en aquests entorns ordinaris. I quan parlem d’aquests alumnes, no podem evitar parlar d’alumnat amb Síndrome de Down.

Síndrome de Down, què és?

La Síndrome de Down és una alteració cromosòmica que depenent el grau d’intensitat afecta de múltiples maneres a la persona que la presenta: pot presentar discapacitat intel·lectual, dificultats respiratòries, coronàries, malalties de la pell… però no té per què presentar-les totes ni en el mateix grau. Si qualsevol infant és exclusiu i únic, els infants que presenten Síndrome de Down també ho són.

Estem en entorns inclusius?

Malauradament encara s’escolten veus que lluiten en contra de la dinàmica inclusiva de molts centres. Veus que poden ser de dins o de fora del centre educatiu: manca de recursos, de suports… Què necessitem, doncs, per aconseguir rebatre amb arguments sòlids aquest tipus de discursos.

Des de fa molt temps la Fundació Catalana Síndrome de Down (ubicada a Barcelona) ofereix a les escoles una sèrie de recursos que, ben emprats, poden iniciar aquest difícil però engrescador camí de la inclusió.

Entre molts altres recursos ofereixen la “Guia pràctica per al professorat”, un document àgil de lectura i molt aclaridor sobre què és la Síndrome de Down i quina resposta donar des de l’àmbit escolar.

Els centres d’educació especial.

Si partim del decret d’atenció educativa a l’alumnat en sistemes educatius inclusius la figura organitzativa dels centres d’educació especial han d’esdevenir, amb el temps, centres de referència per a les escoles i instituts del seu entorn. Així doncs, els centres educatius demanarien els seus serveis depenent directament de les necessitats del seu alumnat. Si això és així, aconseguiríem en poc temps entorns escolars més preparats per a la inclusió.

És cert que moltes persones necessiten recursos humans i materials que hores d’ara els centres ordinaris no disposen: cadires de mobilitat reduïda, treball de fisioterapeuta, de logopèdia, de psicomotricitat… Són aquests els recursos que s’haurien de mobilitzar cap als entorns ordinaris si realment creiem en la inclusió.

Alhora, caldrà personalitzar els processos d’aprenentatge especialment a través de l’avaluació per aconseguir que no només hi hagi entorns inclusius, sinó que el fet pedagògic estigui pensat per aquestes persones i per a tothom alhora.

1 Comments

  1. Pingback: Síndrome de Down – EduFòrum.cat

Leave Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Traducir/Translate »