Com compartir els criteris d’avaluació: la conversa.

Seguint amb el tema de l’avaluació, on ja n’hem parlat a la darrera entrada, hem explicat que un dels inicis en els canvis metodològics és compartir els criteris d’avaluació amb el nostre alumnat. Però, com ho hem de fer?

Quan indiquem la necessitat de com compartir els criteris d’avaluació volem anar molt més enllà del simple fet d’enumerar-los en iniciar una unitat didàctica, projecte o investigació. Els criteris d’avaluació significatius són aquells que es consensuen conjuntament entre tot l’equip i que tenen un impacte real en el seu procés d’aprenentatge i a la societat. Calen doncs, complir aquests tres preceptes.

Com compartir els criteris d’avaluació.

Imaginem, doncs, una situació d’aprenentatge per il·lustrar el què volem dir. Ens trobem en un grup-classe on s’ha plantejat treballar les estacions de l’any. Ens situem en una edat d’infants petits, per exemple, aules d’EI4 o EI5. Atès que els criteris d’avaluació han de ser significatius, reals, transmutables a la realitat… iniciem la sessió amb una activitat motivadora i que plantegi dubtes als infants. Una possibilitat seria portar diferents robes i demanar-los que les classifiquessin segons considerin. Ho podríem fer igual amb aliments. De les moltes classificacions que podrien sorgir (per colors, per formes, per parts del cos…), una possible seria si abriga o no abriga. A partir d’aquí, podríem iniciar una conversa sobre els tipus de robes, la climatologia, i de què depèn que faci fred, calor, plogui, nevi… per portar als infants a fer-se bones preguntes.

Tindrem les bones preguntes dels infants, i el tema de treball definit. Però abans de posar-nos a buscar la informació hem de saber què ens proposem aprendre. Doncs la resposta a aquesta pregunta establirà els criteris d’avaluació (vinculats directament als objectius). Si a través d’aquesta unitat ens plantegem que els infants han de ser capaços d’identificar els canvis meteorològics del seu entorn proper, o si els infants han de ser capaços de cercar informació en llibres, revistes i internet, estarem definint els criteris d’avaluació. Aquests han de centrar-se en capacitats que siguin significatives, és a dir, que aportin valor al seu dia a dia, i a ser possible, valor a la societat.

En realitat, però, ha de ser la pròpia conversa qui ens porti a marcar els criteris d’avaluació competencials conjuntament. Potser els infants valoren el fet de ser capaços de triar la seva roba en funció de la climatologia, o de reconèixer en una fruiteria les fruites i verdures de cada temps, o ajudar a un pagès a triar les millors verdures per plantar segons l’època de l’any. Totes aquestes capacitats inclouen, alhora, subcriteris d’avaluació i treball que el docent ha d’identificar per donar cabuda dins el procés d’aprenentatge. Per exemple, si decidim l’ajuda al pagès, caldrà treballar i avaluar el mecanisme de comunicació (oral, escrit…). I és que uns bons criteris d’avaluació ens portaran inevitablement a treballar competències transversals: comunicatives, socials, tic… En resum, l’espai de conversa és el moment on, conjuntament, decidir els criteris d’avaluació.

Però, en aquest procés, no hem arribat a la personalització de l’aprenentatge. Com aconseguim personalitzar l’aprenentatge a través dels criteris d’avaluació? Ho veurem en futures entrades.

Leave Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Traducir/Translate »