Turisme escolar: quin és l’objectiu?

El turisme escolar està de moda. Molts equips docents visiten altres centres anomenat “innovadors” per imitar les seves pràctiques docents.

Mentrestant alguns centres educatius són endogàmics, és a dir, s’emmirallen en si mateixos. L’arribada de professorat nou, de persones de pràctiques, de famílies participatives… pot aportar aire fresc, però és suficient per a l’actualització constant de l’equip docent?

Actualment a Catalunya estem vivint un moment de canvi de paradigma en l’educació, on s’està realitzant un esforç molt gran per part dels equips educatius en millorar l’atenció individualitzada, l’atenció a la diversitat, la motivació i la millora de resultats educatius, i tot sense perdre la cohesió social, el treball per l’equitat i la inclusió.

Aquest procés de canvi ha portat a catalogar, ni que sigui de manera informal, certes escoles o instituts com a “innovadors”, atès que des de cert paradigma educatiu es considera que estan més desenvolupats en aquestes línies de treball més competencial. I d’aquí ha derivat el què podríem anomenar “turisme educatiu”, la necessitat de visitar altres centres per part dels equips docents de les escoles i instituts “no innovadors”.

Realment hi ha centres innovadors i centres no innovadors? Hem de marcar centres de referència educativa i els altres s’han d’equiparar amb ells? Podem transportar i implementar models escolars?

El Projecte Educatiu de Centre és el document marc que defineix la missió, la visió, els valors, l’organització, la metodologia…d’una escola o institut. Aquest document ha de partir de l’anàlisi de la seva realitat social per poder donar resposta a les necessitats que existeixin. Si partim d’aquesta visió en l’autonomia dels centres educatius a l’hora d’elaborar i desplegar els seus projectes educatius, podrem compartir que el fet d’intercanviar experiències entre centres sigui enriquidor perquè potser hi ha dificultats o reptes similars en diversos centres.

Però aquest fet no pot portar a l’existència de centres d’una categoria “superior” a la d’altres, com seria el cas dels centres de “referència”. I per què? Perquè justament serà la seva història, el seu context, i els reptes que tenen al davant, qui marcarà el seu PEC, i no pas la imitació de respostes als reptes d’un altre centre.

Quin és l’objectiu del turisme escolar?

Quin hauria de ser l’objectiu, doncs, de les visites a altres centres? Observar els processos que han portat a aquell equip docent a triar unes metodologies, una organització, una proposta d’activitats… atesos els seus reptes. No hauria de ser mai la imitació per la imitació, sinó la provocació de la reflexió al centre de partida l’objectiu de les visites escolars.

I per això crec que atès que no existeix escola que no busqui respostes als reptes que tenen al davant, tots els centres són susceptibles de ser visitats per la resta d’escoles. Potser no tenen gallines al pati, o bé no fan comunitats d’aprenentatge ni conviden a les famílies a participar a les aules, però de ben segur que tenen bones pràctiques que ajudin a la reflexió interna d’un altre centre.

1 Comments

  1. Pingback: Turisme escolar: quin és l'objectiu? – EduFòrum.cat

Leave Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Traducir/Translate »